'Na matina de primavera drio Zima Levante
cresse 'l sol, pegro e stuf del levar tute le volte si bonora. El fa l'ocet a 'l Carega, via de nare en val de i Ronchi e zo fim a l'Ades. Po, de volta curioss a cucar drento la baita del Sinel. Dopo mesi del nef che sgualiva tut senteri e scrozi, busi e prai,
co la coa de l'ocio l'a vist 'ns-ciap de fiori su le sparangole de legn.
"E' rivà de nof
i me putei 'l diss, come ogni am.
Prima de nar a polsar drio 'l Vignol,
ghe dago en baso
e anca en strucom de 'n pupà che saluda so fioi,
anca quei za sgoladi 'nte i so brazi."